dimecres, 2 de març de 2011

L'enquesta arriba al Departament d'Ensenyament

Vaig enviar els resultats d'aquesta enquesta al Departamen d'Ensenyament i aquest matí m'ha telefonat  la Sra. Ma. José Mier, Secretària General del Departament.

Espero que en facin cas, ja que la situació en la que estan les nostres aules no és la més adequada per obtenir bons resultats.

Si algun "pare, mare, docent, etc." vol deixar el seu comentari, serà ben rebut

Gràcies

8 comentaris:

  1. Estic completament d'acord amb el que diu la Teresa Xanxo. Jo també sóc professora i si passés l'enquesta a l'institut que treballo els resultats serien pràcticament els mateixos.
    Josefina

    ResponElimina
  2. Hem afegit un enllás aquí: http://institutcervello.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. No entiendo nada, me habían ducho que en el instituto ya no se podían conectar al messenger

    ResponElimina
  4. Jo també sóc professora d'un institut de Barcelona i vam tenir una consulta sobre la incorporació o no a l'1x1.En línies generals la resposta va ser que no volíem l'ordinador com a única eina a la classe, com a eina de consulta, d'acord,com podia ser un llibre o uns apunts, en un moment donat; o una explicació puntutal d'un professor; però que en cap moment podia substituir un ordinador a tota una sèrie de recursos tant vàlids com podia ser el propi ordinador.
    Un ordinador no és garantia de coneixement, de sabiduria, d'eficiència, és, senzillament, una EINA, molt potent, però una eina que no genera cap tipus d'empatía personal, que no té cap intel·ligència emocional, malgrat que sí ens ajudar a poder-ne aconseguir més.
    Com a eina hem de valorar els riscos i això no ho hem fet, els pares perquè volem que els nostres fills entrin, sigui com sigui, en el món de les noves tecnologies, i els professors perquè ens han posat l'ordinador dins l'aula sense saber el que podia passar.
    Tenim recursos suficients actualment com per a no ser necessari que cada alumne vingui a l'aula amb un ordinador molt pitjor que el que té a casa, tenim canons a les aules que ens connecten a la xarxa, tenim pissarres digitals, però tenim alumnes que sàpiguen utilitzar el llibre, els apunts, l'ordinador, les enciplopèdies, que sàpiguen aprofitar una comferència, una explicació oral, que entenguin un comentari i el facin seu, que l'interioritzin, que facin un discurs, que escriguin una lògica un text?I creiem que tot això ho pot fer un ordinador?
    No.

    ResponElimina
  5. Es evidente que vamos hacia una tecnificación de todo nuestro entorno, cómo no se va a tecnificar la enseñanza, pero en el cómo lo hacemos es donde hemos de incidir con más profundidad que lo hecho hasta ahora.
    Todos los especialistas en el tema dicen que no hay mejor ordenador que el cerebro, que el mayor y mejor ordenador no se puede medir con la capacidad del cerebro para hacer todo tipo de interconexiones.
    Conseguir activar estas interconexiones es responsabilidad de los padres y de los profesores, y en un segundo plano, de la sociedad. Los niños son nuestro futuro, son nuestro bien más preciado y tenemos la obligación de cuidar en extremo su educación y ellos tienen la obligación de trabajar con todas las tecnologías que puedan haber a su alcance para mejorar día tras día su capacidad de aprendizaje, de abstracción, de cálculo, de relación personal con el medio, es decir, ir adquiriendo las competencias dictadas por la ley y por la lógica.
    Todo esto no tiene nada que ver con la implementación de los ordenadores en la escuela, en absoluto. Si nos conectamos a la red y leemos los múltiples comentarios sobre el tema te das cuenta que nadie está contento, que los fallos superan a los aciertos, que la parte tecnológica falla bastante, que muchos profesores no están satisfechos de sus resultados, y sobre todo, que nuestros alumnos no aprenden más, ni mejor, los mejores resultados respecto al rendimiento escolar, no están en aquellos centros que tienen más ordenadores, ni mucho menos, y cuando digo más ordenadores me refiero a un ordenador personal por niño.
    Detrás de un ordenador, para que funcione, para que genere interconexiones cerebrales, es fundamental, que hayan dos elementos básicos que deben ir unidos y marcados por orden de importancia: unos padres y una institución escolar. Sin estos dos pilares, que hasta ahora se daban como elementos sine qua non, y ya no lo son, todo proceso de aprendizaje, sea con ordenador o sin él, es muy difícil, no nos podemos creer que un ordenador hace milagros, es, sencillamente, una herramienta de aprendizaje muy potente, me atrevería a decir, que más que aprendizaje, información, y saberla utilizar es un proceso que requiere un trabajo personal y un esfuerzo por parte del profesorado y del alumnado y asumir unas responsabilidades difíciles de cumplir, las redes sociales son los virus de la red para el profesorado, no hay antibiótico capaz de solucionar el problema, y esto lo saben padres y profesores, bueno, unos lo saben y los otros lo sufren, y los alumnos confunden una herramienta de trabajo con una de ocio, confunden el espacio de aprendizaje con una sala de juego, y así “anem malament”

    ResponElimina
  6. Jo sóc professora en un institut públic i aquest curs faig 2n d'ESO. Tot just fa unes 3 setmanes que tenim les pissarres digitals i ja estic histèrica. Quan entro a classe els alumnes ni s'adonen que hi sóc. Me'ls trobo tots jugant a jocs amb l'ordinador o escoltant música o mirant videos i a mi no em fan ni cas. M'he de posar en plan bruixa per tal que seguin al seu lloc, que facin silenci per passar llista, i no acosegueixo de cap manera que parin l'ordinador 5 minuts per escoltar el que farem a classe. Estic horroritzada, i això que a mi sempre m'han agradat els ordinadors i els he considerat una eina molt potent per ajudar-nos en la nostra feina! Però la veritat, no estan sent una ajuda sino un entrebanc i és que trobo que s'ha fet fatal, massa ràpid, sense preguntar-nos i sense formar-nos (vaig fer el curs 1x1 aquest estiu i va ser un frau, no vaig aprendre res nou). Ara els alumnes tenen la paella pel mànec ja que tenen un ordinador seu oi fan el que volen.
    Com diuen al Polònia: Perdoneu però algu ho havia de dir.
    Marta Serrat

    ResponElimina
  7. Jo comparteixo totalment el neguit del professorat amb l' 1x1. No tenim prou formació, s'ha implantat ràpidament, no se'ns ha consultat prou... Hi estic d'acord, cal treballar amb les noves tecnologies però d'una manera més ordenada i progressiva.

    ResponElimina
  8. Sóc professora i faig mitja jornada. Només utilitzo l'ordinador amb un grup, de primer d'ESO. És un grup reduït, s'ha desdoblat perquè hi havia uns quants alumnes repetidors, alguns d'ells força disruptius.
    Com ja han dit alguns companys molts d'aquests alumnes veuen l'ordinador sobretot com una eina d'oci personal i els costa veure'l com una eina de treball a l'aula i encara més com a eina de consulta i d'estudi a casa. A l'aula, molts estudiants intenten connectar-se al messenger o a algun joc sempre que poden, la qual cosa significa que s'ha d'estar molt pendent del què fan.Si tens una classe de catorze alumnes es pot més o menys controlar, però si a la classe n'hi ha trenta, la tasca es fa gairebé impossible.
    També comparteixo l'opinió que no s'ha implantat d'una manera progressiva i per tant els resultats no són tan positius com s'esperava. Personalment crec que hauria estat millor, per exemple, posar una pissarra digital a cada aula per tal que els alumnes s'haguessin anat adaptant i descobrint progressivament la manera d'utilitzar i entrendre l'ordinador com una bona eina per estudiar i aprendre.
    Tinc dos fills i tots dos han anat a una escola bressol. El primer dia d'escola no s'hi van pas quedar pas set hores seguides. Es considera necessari un procés d'adaptació al canvi d'estar només amb els pares a estar amb altres companys en un entorn completament nou i diferent. Tot canvi requereix un procés d'adaptació si es vol aconseguir que aquest sigui positiu. També, doncs, el requereix, la introducció a l'alumnat d'una nova eina per aprendre i estudiar, molt diferent a la que havien utilitzat fins aquest moment.
    Marta

    ResponElimina

Pots deixar el teu comentari